dimarts, 22 de març de 2011

un nou blog sobre el parc central.

















Des de l'A.V. de Can Ricart creiem que el que han fet amb el parc central del Poblenou es mereix un blog propi, per facilitar l'accés a tota la informació possible.


Esperem que sigui útil per a qui li interessi el tema, aquesta "miscel-lània" d'articles antics, no gens ordenats, a la que aviat afegirem noves entrades.




  

dilluns, 21 de març de 2011

4-07-2008

Protesta a la inauguració del Parc Central

L’Assemblea de Joves de Poblenou reivindica un Casal de Joves, exigint responsabilitats als polítics.

Aquest diumenge l’Assemblea de Joves de Poblenou ha donat el tret de sortida de la primera fase de la campanya “El jovent al barri no hi tenim lloc!”, amb la demanda d’un casal de joves a Poblenou. L’AJP ha triat l’escenari de l’acte d’inauguració del Parc Central de Poblenou per la seva rellevància local i la gran expectació veïnal que suposava, i per la presència dels líders polítics de l’Ajuntament i del Districte de Sant Martí. La demanda d’un Casal de Joves és la demanda d’un espai que considerem imprescindible per a què el jovent poblenoví pugui desenvolupar les seves inquietuds, ja sigui mitjançant la promoció de l’associacionisme, realització de tallers, activitats o cultura popular.
Amb aquest reclam l’Assemblea ha volgut assenyalar els responsables polítics de l’incompliment d’aquest fet, l’Administració de la ciutat i del Districte. En aquest sentit l’AJP ha fet entrega del manifest de la campanya als veïns i veïnes poblenovines i als representants polítics, Imma Mayol (ICV), Xavier Trias (CiU), Alberto Fernández Diaz (PP) i al regidor del districte Francesc Narváez (PSC), exigint-los compleixin  els compromisos assumits amb el Pla d’Acció del Districte  2007-2011 i el Pla Jove 2006-2010.
Posada en escena
Conjuntament amb companys de l’Assemblea per l’habitatge digne del Poblenou s’ha escridassat als polítics quan aquests inauguraven des de l’escenari el Parc Central del Poblenou, criticant la inversió dels més de 18 milions d’euros que ha suposat, més el cost del manteniment dels seus jardins, d’origen no mediterrani. Finalment quan l’alcalde, Jordi Hereu (PSC), s’acomiadava dels veïns, un membre de l’AJP s’ha apropat a l’escenari i li ha demanat si podia respondre en públic a la demanda del Casal de Joves davant l’atenta mirada dels veïns. L’alcalde optà per marxar juntament amb la resta de polítics fet que ha aprofitat immediatament l’Assemblea de joves per desplegar en front l’escenari la pancarta “El jovent al barri no hi tenim lloc! Volem un Casal de Joves”, i llegir el manifest davant veïns i càmeres.

Amenaces
En els discursos, Francesc Narváez, regidor del districte, ha estat prou explícit quan ha dit: -tenim aquí al costat la Guàrdia Urbana per aquelles persones que tinguin un comportament ‘incívic’ al parc. O el mateix comportament dels efectius de la Guàrdia Urbana quan intentaven posar traves a la demanda de que els polítics passessin comptes als veïns mantenint una clara actitud intimidadora front els col·lectius que estaven protestant per les polítiques especulatives de l’Ajuntament de Barcelona.  Alhora, persones que s’han identificat com a personal del Districte, s’han dirigit als membres de l’assemblea suggerint en to burlesc que el casal de joves de Poblenou es podria col·locar a dalt del gratacels situat al final del carrer Pere IV.


Suport popular
Des de l’Assemblea de Joves de Poblenou a partir d’aquest acte i comprovant les mostres de suport i d’interès per la campanya rebudes per parts de molts dels veïns i veïnes que assistien a la inauguració, creiem tirar pel camí correcte i seguirem endavant amb aquesta campanya amb més convicció que mai. De la mateixa manera que ens encoratja veure que no som els únics que no ens quedem de braços creuats davant les polítiques administratives, i mostrem així, la nostra solidaritat amb els altres col·lectius presents a l’acte, com els treballadors de Parcs i Jardins afectats per la privatització dels seus llocs de treball i la Plataforma per a l’Habitatge Digne.
El jovent al barri no hi tenim lloc!
El 22@ especula i roba!
Assemblea de Joves de Poblenou


Dijous 26 de febrer de 2009




L'insostenible Parc Central del Poblenou

Manteniment del verd en el Parc Central

La secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT ha elaborat un interessant informe sobre l’estructura vegetal d’aquest Parc. Segons aquest estudi, Jean Nouvell, en funció de l’escenografia que vol crear en el Parc obliga a les plantes i als arbres a un creixement totalment artificiós molt lluny de les regles, tècniques i metodologies acceptades per la jardineria.
Estructures metàl·liques que obliguen a un creixement vegetal molt forçat, plantes trepadores que escanyen als arbres, densitat d’arbòria i d’estructures sense l’espai vital pel seu correcte desenvolupament, tria d’espècies no adequades, etc. Les conseqüència són que “l’embolicament d'espècies, l'obligatorietat de podes contínues i la contenció del vigor natural de les plantes, l'ús d'espècies sensibles amb necessitats hídriques altes etc, creen un brou de cultiu per malalties i plagues amb la coneguda necessitat de realitzar tractaments fitosanitaris”. Actualment ja es poden observar fongs, insectes i algun que altre arbre mort.
De tot es pot desprendre de que estem davant d’un Parc molt poc sostenible, sent un “trist reflex d'un sistema caduc d'antropocentrisme”. El recinte requereix d’un manteniment continuo molt difícil d’assumir, amb una poda continuada que a voltes necessita de plataformes elevadores. Ens preguntem si d’aquí uns mesos quan el manteniment del parc passi a dependre de l’Ajuntament, aquest estarà a l’alçada de les circumstàncies.

· Document en pdf 829 Kb · Document en Power_point 4768 Kb ·

dissabte, 19 de març de 2011

4-4-2008

El paraíso amurallado de Jean Nouvel en Barcelona

  • Se abre al público este fin de semana el Parque Central de Poblenou
  • Donde antes había un entramado de talleres metalúrgicos y viviendas ahora crecen árboles
  • Los vecinos del barrio lo han bautizado como 'la cárcel' por la muralla que lo circunda
Por LEONARDO FACCIO (SOITU.ES)
Actualizado 04-04-2008 20:03 CET
Los bancos públicos más cómodos de Barcelona los diseñó Antoni Gaudí y están en el Parc Güell; sus respaldos ondulantes te masajean la espalda. Con tal precedente se enfrentó el arquitecto francés Jean Nouvel al diseñar el parque que este sábado se abre al público en el barrio de Poblenou. Pero en vez de bancos, Nouvel puso sillas de metal, tan distanciadas unas de otras que dos enamorados no podrían abrazarse. Nouvel acaba de ganar el premio Pritzker, el mayor reconocimiento que puede recibir un arquitecto, y por eso se esperaba que los vecinos recibieran agradecidos su creación. Pero desde que llegué al barrio no hago más que escuchar comentarios castigadores: «Esto parece una cárcel» o «Me recuerda a un cementerio».
Leonardo Faccio
Vista aérea del parque desde la calle Bac de Roda.
La obra de Nouvel es gigante: ocupa 5,5 hectáreas sembradas de sauces, tipuanas y buganvillas. Hay mesas de pimpón, pistas de petanca y un gran circulo de 32 metros de diámetro que lleva el nombre 'Plaza de la sardana'. Según Nouvel, su obra pretende ser «un universo de relajación». Pero tiene una muralla perimetral de cemento de más de dos metros de altura y pocas puertas de entrada, hechas con planchas de acero calado tan gruesas como para fabricar un tractor. De ahí su aspecto penitenciario, extraño en un momento en que el mundo aspira a derribar murallas en vez de construirlas. Unas ventanas circulares y ovaladas con grandes cristales, son los únicos orificios en el gran muro que permiten ver el interior o espiar la ciudad mientras uno camina entre árboles.
Sin embargo, la arquitectura de Nouvel siempre destacó por su la claridad y transparencia, una muestra es el acristalado Instituto del Mundo Árabe, que construyó en París. El Parque del Poblenou es su segunda obra en Barcelona. La primera es la torre Agbar, que está ubicada en el mismo barrio, y con su aspecto fálico, circular y de punta redondeada, ya es un símbolo barcelonés. Los vecinos la bautizaron como «el consolador» o «el supositorio». El edificio provocó simpatía y ahora se espera que suceda lo mismo con su última creación.
Pero construir el parque demandó el desalojo y reubicación de 200 familias y eso tocó las fibras íntimas del barrio. Pues el Parque Central del Poblenou, que está enmarcado por la avenida Diagonal y las calles Marruecos y Bac de Roda, ocupa cuatro manzanas y es parte de una reforma urbanística que comenzó hace más de cinco años en este rincón de la ciudad. Nouvel debió interpretar las necesidades de la población obrera.
Donde antes había un entramado de talleres metalúrgicos y viviendas ahora crecen árboles. Poblenou siempre fue una zona industrial. Aunque de aquel pasado muchas naves fueron convertidas en lujosos lofts o en estudios de fotografía y diseño. Dentro del parque se conserva un edificio donde funcionó la empresa Oliva Artés, que albergará la nueva sede del Colegio de Arquitectos de Cataluña, y una chimenea, cuya forma Nouvel evoca con altísimas esculturas hechas de caño y alambre tejido.
Leonardo Faccio
A los vecinos no les ha hecho mucha gracia el muro que rodea el parque.
Un piso que antes valía 200.000 euros, tras la reurbanización del barrio ahora vale el doble. Así, la nueva obra de Nouvel, que costó 18,1 millones de euros, revaloriza la zona y ya es parte de un proceso que el antropólogo barcelonés especializado en temas urbanos Manuel Delgado define como «reapropiación capitalista de la ciudad», vulgarmente conocida como especulación inmobiliaria.
Para Nouvel su creación es «un jardín de silencios y sombras, con marcados tintes oníricos y pozos de cielo». Los resultados, ya se verán: a los árboles aún les falta espesor para proyectar sombra y a las buganvillas les llevará tiempo cubrir el muro perimetral, que de momento provoca la crítica del vecindario: «Parece una cárcel», repite la gente.
Pero los arquitectos suelen ser unos adelantados a su época. Antoni Gaudí murió en 1926 y su obra comenzó a ser mundialmente valorada 25 años después. Ahora su arquitectura es símbolo indiscutible de Barcelona y el respeto hacia la naturaleza que demuestra su estilo modernista sincroniza con la tendencia ecologista actual. ¿Si la historia le da la razón a Nouvel como se la dio a Gaudí, qué futuro nos espera?

17-7-2007

El Parc central de Poblenou. Jean Nouvel, constructor de fronteras

Paris julio 2007 203 (fotos J.F.Marín)
En París, a principios de los noventa, Nouvel realizó una obra modélica,
la Fundación Cartier en el bulevar Raspail, que se levanta sobre una
estructura liviana y está configurada por paneles de cristal para
favorecer la visibilidad, juegos de transparencia y sensación de
ligereza

JOSEP MARIA MONTANER
El País, 17/07/2007
La nuestra es una sociedad de fronteras. Posiblemente hace siglos que lo
es, pero ahora son muy distintas. Hoy las fronteras parece que se
desmaterialicen, pero en realidad se trasladan; en algunos casos se
crean y refuerzan de manera muy manifiesta -como en los aeropuertos y
otros sistemas de transporte rápido- o de manera muy dramática, como el
gran muro que atraviesa y divide los territorios palestinos, la frontera
entre México y Estados Unidos o el sistema de alambradas en Melilla. Y
cada vez más son fronteras calientes, a punto de ser desbordadas. De
ello trata con lucidez la exposición Fronteras en el CCCB, de visita
imprescindible.
Al mismo tiempo se levantan fronteras absurdas, evitables e innecesarias
como el Parc Central del Poblenou, proyectado por Jean Nouvel, uno de
los mayores despropósitos de la Barcelona contemporánea. Está visto que
estamos recogiendo los epígonos de grandes figuras: ya en ocasión de los
Juegos Olímpicos recolectamos uno de los peores Álvaro Siza Vieira -la
estación meteorológica de la Vila Olímpica-; tenemos el peor Herzog y de
Meuron de la historia, la vergüenza discotequera del edificio Fórum;
David Chipperfiel está llenando la ciudad de grandes cajas con sus
paneles prefabricados de hormigón coloreado y sus agobiantes ventanas
repetitivas, y estamos asistiendo, de manera impasible, a la decadencia
de Jean Nouvel.
En París, a principios de los noventa, Nouvel realizó una obra modélica,
la Fundación Cartier en el bulevar Raspail, que se levanta sobre una
estructura liviana y está configurada por paneles de cristal para
favorecer la visibilidad, juegos de transparencia y sensación de
ligereza.
Barcelona.Poblenou.Parc Central. Jean Nouvel
Este parque barcelonés, en cambio, es un cultivo de barreras:
unos muros de hormigón, hechos con encofrado de cañas, que
hipócritamente se van a ir cubriendo de vegetación, con unos arcos que
se dice están inspirados en Gaudí, aunque les falta su belleza, su razón
estructural y sus valores simbólicos. No sólo se trata de una obra de
mal gusto, que potencia la división y la fragmentación, sino que el
parque incumple los criterios más básicos de seguridad, adecuación y
comodidad para uso libre, igualitario y sin discriminación de género.
Fundació Cartier. París. Nouvell.
Unparque ha de ser lo más abierto, accesible y visible posible; y lo
absurdo es concebir un espacio público como recinto cerrado y
amurallado, escondido y con poquísimas entradas.
Es absurdo porque al compartimentarlo se exageran la división y los
límites de un parque que debería haber sido mayor y más unitario, sin
tantas calles que lo atravesasen y con voluntad de infiltrarse en el
recinto de Can Ricart. Y no es que Nouvel no lo haya pensado bien o se
haya precipitado: ha realizado tres proyectos y, harto de que se le
introdujeran tantos cambios, ha decidido no proyectar un parque, sino
una serie de recintos, planteando un experimento para comprobar hasta
dónde resiste la ciudadanía en un espacio de dominio y hasta dónde puede
llevar pervertir los criterios razonables de un espacio público. Se
plantea así una estrategia de la ocultación: se ocultan la central de
recogida neumática y los servicios de mantenimiento con muros altísimos
y taludes; se ocultan el parque con muros; se ocultan los muros con
flores; en definitiva, se oculta el barrio con el parque. Con unos muros
que hubiera estado mejor que albergasen la biblioteca que hace años
reclaman los vecinos de Poblenou. Y una agresión al contexto que tiene
un precedente en la violencia como otra obra de Nouvel, la Torre Agbar,
se entrega con el espacio público que le rodea.
Y una vez inaugurado, ¿cuánto tiempo va a durar antes de que se deban
reparar estos errores? Ya se han tenido que cerrar por reformas, por
deterioro y por mal funcionamiento, dos parques de la era olímpica, muy
cerca del Parc Central: el de Glòries y el del Bosquet Encantat.
¿Cuántas veces se ha tenido que cerrar el Central Park de Nueva York en
150 años por problemas de funcionamiento? Si el problema es el deterioro
físico, mal por haber realizado obras públicas con una vida útil de 15
años. Y si el problema son los defectos de diseño, ¿por qué no se ha
aprendido de estos dos fracasos en casos tan cercanos?; ¿por qué no se
valora la experiencia y calidad de nuestros paisajistas, que hace años
proyectan unos magníficos parques metropolitanos? Véase la reciente
monografía del Área Metropolitana de Barcelona/ Mancomunitat de
Municipis titulado Espais metropolitans 2000-2004, con parques de Isabel
Bennasar, Carlos Llinás, Claudi Aguiló, Jordi Enrich, Montserrat Periel
y otros. Entonces, ¿por qué se ha promovido que Nouvel realice este
parque tan impactante y, a la vez, antisocial?
La Ley de Barrios establece en su punto 6 el baremo de la igualdad de
oportunidades, sin discriminación de género, en el acceso a los
equipamientos y espacios públicos. Casi todos estos parques
metropolitanos lo cumplen. El Parc Central del Poblenou, en cambio, es
un ejemplo de todo lo que la ley quiere evitar: un espacio público de
escasa visibilidad y accesibilidad. Estamos en una época en la que se
está aprendiendo a diseñar espacios públicos en los que se tenga en
cuenta a las mujeres, con lo cual las mejoras son para todos, desde los
niños a los ancianos, unos lugares mas igualitarios y confiados.
Recreación de las murallas de los barrios cerrados, de los resorts y de
las urbanizaciones, miniatura de los muros de Sharon en Palestina, el
Parc Central del Poblenou se levanta como manifiesto del urbanismo del
absurdo y del despilfarro, como provocación a un silencio cómplice que
se produce en esta ciudad de nuevos ricos que, después de tantos
prodigios, está ya definitivamente anestesiada.
JOSEP MARIA MONTANER
Por segunda vez en nuestra web se relaciona el mal hacer de Jean Nouvel en el Parc Central de Barcelona.Poblenou y su acierto en París. Hace unos meses, en referencia al jardín que entorna el edificio del museo de Quai Branly (www.forumriberabesos.net: “De Poblenou (Barcelona) a Quai Branly (París) sin zafarse de Jean Nouvel”, May 3rd, 2007) En su artículo J. M. Montaner hace referencia al edificio construido en la capital francesa, en 1994 para la Fundación Cartier, en el 261 de la avenida Raspail.
Paris julio 2007 201
Si para el primero, el acierto de lo ajardinado -nos adviertieron en un comentario- hay que atribuirlo a la acertada colaboración del botánico Blanch, para el jardín de la Fundación Cartier pidieron la colaboración de Lothar Baumgarten, quien creo un jardín “salvaje en apariencia” y al que denominó “Theatrum Botanicum” (recordando el título que los monjes medievales daban a los libros en los que registraban las plantas medicinales y aromáticas); así, Lothar, nos dá “la clave” de lo que -si sabemos mirar- en él encontraremos (fresas salvajes, violetas, romero…), más de 200 especies vegetales de flora autóctona .
Paris julio 2007 169
Una pregunta, creemos, sería pertinente: ¿quien ha colaborado con Jean Nouvel en el diseño del Parc Central de Poblenou, en Barcelona?

Dilluns 2 d’agost de 2010

















Seguint la línia de l'article anterior, aquí publiquem dues fotos fetes a través dels inconfusibles "ulls" del mur del parc central. Es fan evidents les estructures soterrades que les excavadores van destruint.

Les imatges varen ser preses el Gener del 2006.

diumenge 1 d’agost de 2010


Enyor pel que ens van enderrocar.


































Aprofitant el tedi estiuenc, podem entretenir-nos en passar la retlla damunt els records.

per exemple, en el que hi va haver i ja no hi és, en l'espai que avui ocupa el parc central. Segons el nostre arxiu fotogràfic sols s'ha salvat de l'enderroc la xemeneia que ara queda a ran del "Llac amb illa i cúpula". Però enlloc s'explica quina empresa pertanyia, que fabricaven, o quants llocs de treball proporcionava al barri.

Pròximament tornarem amb el tema, amb més fotos de la construcció del recinte murallat de disseny, que tenen la poca vergonya d'anomenar zona verda.

Ara us deixem aquestes 4 imatges preses des del mateix terrat, entre el 2002 i el 2005.

divendres 23 de juliol de 2010


Un forat més gran que “El pou del món”.

El forat que s'ha reconegut fins ara en el Palau de la música, supera amb escreix els 35 milions d'Euros i continua “in cretxendo”. El seu tamany depassa ( de moment) en 11 milions el preu de tot el parc central, amb “El pou del món” inclòs. No estem contant, però, el que costi arreglar Can Oliva Artés com a seu del nou museu del treball. Ja tenim morbosa curiositat per veure a qui liciten les obres i per quant.

Dilluns 31 de maig de 2010


Res millor que les aigües estancades en el llac del parc central del Poblenou, per representar el miratge de l'oasi català. Aquest pantanal urbanístic de Diagonal mar, on immobiliàries com Espais feia lloc als seus foscos negocis en connivència amb els responsables del 22@, són arenes bellugadisses que s'empassen els fonaments de formigó desarmat.
La capacitat de salt ens serà molt útil en un país com el nostre, fins el punt que caldrà plantejar-se adoptar al cangur vermell com animal nacional de casa nostre. I si fóssim en una fàbula de La Fontaine, els animals que personificarien els regidors del districte serien el cocodril porós i el caimà malcarat de florida.



Fotos d'ahir Diumenge, del estat de l'estanyol que, presumptament, havia de generar l'idíl·lica imatge d'una illa dins del parc, envoltada de “laurus nobilis”.
(Text i fotos de Joan Marca)

Dimecres 5 de maig de 2010

Un altre fracàs al “gafat” parc central del Poblenou.





El canvi de jardiners que feien el manteniment del parc central no ha canviat la seva mala estrogança. La marxa de Fomento de Construcciones i contractas ha estat substituïda pels jardiners de l’ajuntament, sense que els treballadors de l’institut municipal de parcs i jardins hagin pogut canviar el “gafe” que l’anomenat “recinte amurallat”.
La última prova d’aquest fenomen paranormal, digne de “Cuarto milenio”, ha estat l’estrepitós fracàs d’aquest diumenge passat, protagonitzat per uns autoanomenats artistes. Que lluny queda, aquella inventiva contestatària que escanyà l’ajuntament! Quin enyor dels temps en que Can Ricart era rebost d’espais creatius! Quina manca de reflexió crítica, arrebossa asèpticament l’esgarrifant buidor de públic de la performance! Quants calers ens costen aquestes xorrades als dinesr públics?
Però aquesta buidor és la tònica general tant del parc com dels edificis que l’envolten. Fa joc amb el no res que queda dels milions invertits en publicitar un paradís fictici al barri. El que venien com un corn de l’abundància és un forat negre que s’enpassa el futur i esborra tot horitzó d’esperança. L’espiral descendent és caiguda en barrina de tota la ingenieria financera en que es fonamenta el 22@. I l'ensopegada contra la dura realitat del terra, ens l'enduem els de sempre.

Dimarts 4 de maig de 2010

Parc del Centre del Poblenou, dos anys després.


Fa dos anys que aquesta secció sindical va fer un anàlisi sobre el concepte i disseny del Parc del Centre del Poblenou, tant a nivell jardiner com a nivell d'usuari: dos anys després trobem que moltes de les nostres conclusions van ser encertadas. Aquest parc (encara inacabat pel que sembla, ja que encara hi han obres a l`interior) presenta tota la simptomatologia que en el seu dia vam preveure que es produïria: moltes plantas estan malaltas amb fongs i invasió de paràsits, així com fisiopaties produïdes per l'inconveniència de les seves condicions vitals: afilaments, empobriment foliar, clorosis i afebliment general, ferides i trencaments......... Només dos anys després trobem arbres i enfiladisses que ja competeixen pel mateix espai envaïnt-se les unes a les altres. Com ja sabreu Parcs acaba d'assolir el manteniment del parc i la brigada de cinc persones que s'ha montat amb prou feines podrà contenir el creixement natural de les plantes.
En temes d'usuari, veiem que, en contrast com un parc com Ciutadella, a on els ciutadans gaudeixen i el fan servir com a espai verd, al Parc Central del Poblenou trobem una escasa utilització pel veïnatge, el qual es queixa de lo difìcil que és que s'atenguin les seves sol.licituds com ara uns jugadors de petanca que demanen ja fa temps la plantació d'un parell d'arbres a les petanques per a poder gaudir ara que ve el bon temps d'aquest espai.
Des de prevenció s’ha reclamat a la direcció que no s’ha fet una inspecció amb els delegats de prevenció a la caseta per revisar el seu estat i la seva ideonitat per donar-li l’ús com a vestuari. En una visita realitzada pels delegats de prevenció s’ha pogut comprovar que hi ha mancances de tot tipus: -Falta l’armari ignífug on es guarda la benzina, -No hi ha cap extintor, -Un vestuari no té ventilació directa poguent habilitar fàcilment una finestra exterior, -Els plats de les dutxes són petites i surt l’aigua pel terra de la zona de les guixetes inundant el terra dels vestuaris. Tot plegat ens donem compte de la mala qüalitat en la factura i el disseny de la caseta que en comparació amb la inversió feta a la execució del Parc, on una cadira surt per la mòdica quantitat de uns 6.000 euros. Amb el preu d'una segur que haguessin pogut fer vestuaris ventilats, sense pudors i amb unes dutxes en condicions.

Dilluns 11 de gener de 2010

Les llavors del desarrelament.

Fora del sistema mètric decimal, hi ha mesures per tots els gustos. Per exemple una arrova catalana, que equival a 26 lliures ( 10’4 kg). Així doncs, podem afirmar que 22 arroves de llavors de zitzània vindrien a ser més de 228 kg de gèrmens d’herba verinosa i conflictiva.
Segons els plans urbanístics del ajuntafems barceloní, el 22@ afecta a 200 hectàries del barri. Si repartíssim tota aquesta zitzània per damunt la superfície afectada, la densitat de plantació resultant és de 1144 grams per cada 10.000 metres quadrats. Estadísticament tocarien 0.1mg per cada m2, si la distribució fos homogènia. En els 55.000m2 de parc central poblenoví hi haurien abocat 5.5kg (grapat amunt, grapat avall).
Com que no tothom te clar si aquesta xifra és gaire o poc, paga la pena fer un seguiment de com evoluciona la “plantació” al llarg dels anys, els beneficis comercials de la collita i les inversions en la preparació del terreny. Intentarem fer quadrar el llibre dels balanços i els resultats:
1)- Avanç de perpetrar els “necessaris” enderrocs ( que inclogueren la tala d’una vintena de plàtans centenaris que empolainaven el c/ Espronceda), habitatges, tallers i fàbriques productives enriquien el nostre patrimoni social i econòmic.

2)- Desprès, durant uns quants anys, un descampat enorme esborrà lentament la memòria del que hi havia hagut. Avis i nens, veïnes i passavolants, veiem créixer el matollar mediterrani típic de les rocalles de runes. Artistes i colectius foragitats dels seus espais creatius aprofitaven el lloc buit per fer performances de denúncia, com ara Rotorrr, Nau 21 o La Macabra.


3)- Invertiran vint-i-molts milions d’Euros en unes obres que escarvaren fins enderrocar els antics soterranis i deixaren tant sols una anònima xemeneia, envoltada d’una tanca d’amnèsia vegetal mal plantada. Per tal de donar prioritat de pas als vehicles privats pel mig del presumpte parc, el dividiren en 4 pedaços amurallats de formigó armat.


4)- El que seria la “zona verda” alternativa que contempla el P.E.R.I. de Diagonal Mar, mesura 2’5 metres d’ample durant 2.500 metres de llargada i te el ineludible inconvenient de que hi circula el tramvia. No és una gespa gaire aconsellable per a estirar-se a fer-hi migdiades.

5)- Actualment, el desarrelament animal, vegetal i mineral del presumpte parc central ja el tenim més que denunciat mitjançant el bloc amic dels jardiners de la C.G.T., a qui des de l’AVV can Ricart felicitem per la seva bona tasca. En l’altre bàndol, els serveis municipals de parcs i jardins son els “Maddofs i els Millets” dels espais públics teòricament verds.
6)- Les naus industrials de can Oliva Artés, declarades BC.I.L. ( be cultural d’interès local) que es troben en un dels 4 trossos en que està dividit el parc, es cauen esmicolades per l’abandonament. Sols la nau dedicada a comissaria de Guardia Urbana ha estat rehabilitada, però les altres dues resten amagades darrera una gegantina lona publicitària que competeix en tamany amb llur mastodòntica hipocresia filibustera.

Repassat el historial agronòmic del 22@, certament han estat “sembraos” a l’hora de malversar fanecades a manta. Caldrà que aprenem la lliçó de que 0.1mg de llavors del mal per m2, en pocs anys poden malaguanyat irreparablement el pa nostre de cada dia, més que qualsevol plaga egípcia, canvi climàtic o invasió transgènica tripartita.

Joan Marca i Tristan, president de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart

dimecres 23 de desembre de 2009

La deterioració del Parc Central del Poblenou

La AAVV de Can Ricart ens ha fet arribar tot un seguit de imatges fotogràfiques realitzades aquesta setmana on ens mostren la deterioració del Parc Central del Poblenou: els quadres elèctrics encara estan oberts, la mortaldat arbòria és escandalosa, la buidor humana en el Parc és sepulcral....

Els parterres inundats i el llac sec!.




Soques desarrelades.
S'han passat dues setmanes arrencant els "tocons" dels arbres morts i encara els hi queden un bon grapat. Començarà l'any sense que acabin la replantació. La mortaldat arbòria es pot qualificar d'escabetxina general.



Desolació humana farcint el parc.
Un dia qualsevol als vols de migdia, no si veu ni un ànima ciutadana gaudir d'un equipament de vint-i-molts milions d'Euros. El cementiri del barri està més animat que aquesta zona verda sepulcral.



Quadres elèctrics oberts a finals de Desembre!
Si recordeu, ja ho denunciàvem al Setembre i encara resta igual. Les portes que no tenen la sort de tenir-hi una branqueta en el forat del candau, s'obren i tanquen segons bufi el vent. Si el parc estigués més concorregut, el perill d'electrocució d'un nen seria una realitat ja fa dies.





dimecres 2 de setembre de 2009

Continua el perill en el parc central de Poblenou



Una llarga setmana d’imprudència esgarrifosa:
Fa més d’una setmana que els quadres elèctrics del transformador del parc central estan a l’abast de qualsevol nen que hi vulgui jugar. Milers de vols assetgen la curiositat, ( infantil o no), de provar allò de.... “si poso la ma aquí, que passa?”.
Segons demostren les fotos, per les ombres queda evident que en el pany de les portes interiors la clau està posada i que les portes externes no tenen candau ni tanca.
El 26 d’Agost ja ho varem denunciar en el blog dels treballadors de parcs i jardins “Males Herbes”. Sembla que els “responsables municipals” a les ordres de “Imma l’amarga” estan encara de vacances o no llegeixen les denúncies que els seus treballadors fan públiques per Internet.
Estem convençuts des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart de que, si hi hagués alguna comissió en joc, anirien més de presa a preocupar-se del assumpte.

divendres, 18 de març de 2011

Diumenge 26 d’abril de 2009

De la propaganda a la veritat

De la propaganda municipal a la realitat veïnal hi ha una diferència tant abismal que insulta qualsevol intel·ligència mitjanament observadora. Per a mostra, el líquid corrupte que inunda l'estanyol del parc central i el cartell publicitari que et ven un llac idíl·lic i una illa de recolliment. Si no ens hagués costat tants milions de €uros dels diners públics el edificar nous nínxols ecològics per a que els mosquits tinguin espai per criar, faria riure el seu nivell d'hipocresia!

AAVV can Ricart ricart



Dimecres 15 d’abril de 2009

Nouvel, ni florece, ni convence


MARINA IMBERNÓN
BARCELONA. El Parc Central del Poblenou, la jungla romántica diseñada por el arquitecto Jean Nouvel, cumplió la pasada semana su primer aniversario, una efeméride más bien marchita; ni acaba de florecer como se prometió, ni ha convencido a unos vecinos que si ya pusieron pegas durante el diseño, ven ahora confirmado su temor. Ciertamente, el parque de Nouvel es muy poco utilizado.
El diseño del recinto ha recibido muchas críticas, una de las más fundamentadas de la CGT, que ha elaborado un informe sobre la estructura vegetal del parque donde deja en evidencia la obra del premio Pritzker. El arquitecto francés hizo una mala, por no decir nefasta, elección y, posterior, colocación de la vegetación, según el sindicato. Y es que la escenografía que Nouvel ha querido recrear en el parque obliga a las plantas y árboles a crecer de manera artifical y se aleja mucho de las reglas, técnicas y métodos permitidos por la jardinería. Un claro ejemplo son las trepadoras plantadas al pie de los árboles, cuyo crecimiento a lo largo del tronco acaba por estrangularlo.
Carísimo mantenimiento
Esto, sumado a tener que podar continuamente y al uso de especies que necesitan ser regadas muy a menudo, crea un «caldo de cultivo» para la aparición de enfermedades y plagas que sólo pueden remediarse con tratamientos fitosanitarios. No es de extrañar, entonces, que ya hayan aparecido en el parque hongos, insectos y algún que otro árbol muerto, según denuncia la CGT. El mantenimiento del jardín supone pues un enorme gasto que ahora es asumido por la constructora pero a partir del año que viene pasará al Ayuntamiento.
Por lo que respecta al mobiliario, el informe concluye que el parque no está hecho para las personas sino «para los catálogos». El mobiliario, a parte de escaso, es incómodo. Es el caso de las sillas, metálicas e individuales, que además de pequeñas, «no aptas para una talla superior a la 42», están muy separadas las unas de las otras. La cosa cambia si en vez de sentarse uno quiere estirarse. Se puede hacer en los llamados «nius», unas confortables y cálidas planchas metálicas donde tenderse a aspirar el aroma de unas flores que, de momento, son inexistentes. Delicioso.
El informe de la CGT es exhaustivo, señalando también la escasez de papeleras, casi imposibles de divisar en todo el parque. Refrescarse o ir al baño también es tarea imposible: apenas se encuentra una fuente en todo el recinto.
No es extraño pues que un parque con un diseño tan exclusivo no acabe de convencer a la gente del barrio. Si se visita cualquier tarde de la semana, a diferencia del resto de parques del Poblenou, normalmente llenos de niños jugando, el de Nouvel está casi vacío. Apenas se pueden contar cuatro o cinco personas jugando al ping-pong y alguna que otra persona paseando al perro. Desolador.
Quizás, tal y como dijo Nouvel en la inauguración, habrá que esperar unos cinco años hasta que el parque acabe de tomar su forma definitiva. Los vecinos, sin embargo, no tienen tanta paciencia. En una nota hecha pública por la asociación de vecinos, ésta denunciaba que cualquier cambio en el parque lo tenga que aprobar Nouvel.
Además de lamentar la falta de un espacio infantil -en vías de solución, según el Consistorio-, alertaban sobre el coste de mantenimiento. El concejal del distrito, Francesc Narváez, acusó a los vecinos de exagerar, asegurando que las ocurrencias de Nouvel gustan a la mayoría. Sea como fuere, el vergel que prometió el arquitecto francés ni florece, ni convence. Zapatero a tus zapatos.

Article publicat en el diari ABC

Diumenge 12 d’abril de 2009

Més crítiques al parc Central del Poblenou un any després d'inaugurar-lo


El parc Central del Poblenou continua sent polèmic un any després de la seva inauguració. Precisament, amb motiu del primer aniversari de la inauguració del parc Central del Poblenou, dissenyat per l'estudi d'arquitectura de Jean Nouvel a Barcelona, les associacions de veïns de Bac de Roda, del Poblenou i el Grup Civit han expressat les seves queixes sobre el parc, entre les quals destaquen la falta d'una zona de jocs infantils, o una àrea per a persones discapacitades. A més, també protesten pel tancament del Pou del Món, i recorden que el manteniment del parc és extremadament car per les peculiaritats que presenta.
La comissió de seguiment del parc Central, que aplega les citades associacions reclama, en un comunicat fet públic ahir, la creació d'una zona de jocs a dins del parc, iniciativa per la qual un grup de mares de la zona ha iniciat una recollida de signatures. Així mateix es demana una altra àrea destinada a exercicis per a la gent gran i per a persones amb discapacitats. A més, els veïns recorden que, un any després d'haver-ho acordat, tampoc no s'ha entregat als veïns del Grup Civit un espai per guardar les pertinences de la festa major.
Aquestes i altres mancances demostren, segons els veïns, que cal reflexionar sobre les funcions del parc. En aquest sentit també lamenten que el fet que tots els canvis que es vulguin introduir hagin de tenir el vistiplau de l'arquitecte Jean Nouvel provoca el que qualifiquen de «crosta econòmica i, sens dubte, d'agilitat».
La comissió reclama així mateix que «per respecte al patrimoni del barri, s'iniciï com més aviat millor, la rehabilitació de l'interior del parc, d'Oliva Artés» i que, per tal de no desfigurar definitivament la traça del carrer històric de Pere IV, demanen que s'obri cada dia la porta del parc que tanca aquest carrer amb Bac de Roda, que, segons diuen, no s'ha obert des del dia de la inauguració.
A més, també volen un calendari de dates senyalades per l'obertura de l'enllumenat especial del parc i que es reobri el Pou del Món. Respecte a aquest punt, recorden que aquest projecte «no té cap sentit, ni pot ser funcional, si no es fa seguint els criteris originaris d'aquesta iniciativa veïnal». Les entitats del barri van signar un manifest en què es reclamava que es replantegés el Pou, segons els criteris inicials, i en el ple del Districte de Sant Martí del 4 de juny passat també es va votar a favor d'aquesta reconsideració: «A hores d'ara, estem esperant encara passes concretes en aquesta direcció i que s'obrin canals de participació», es remarca en el comunicat.
Per altra banda, els veïns asseguren que han denunciat a la síndica de greuges de la ciutat, Pilar Malla, les mancances detectades en l'accessibilitat de les persones amb cadires de rodes.
Finalment, els veïns recullen les queixes efectuades recentment per la secció sindical de parcs i jardins de la CGT, les quals asseguren que el parc no respon als criteris tècnics més bàsics en jardineria i sostenibilitat ambiental. «La necessitat de poda constant i de cura per obligar la massa vegetal a adequar-se a les formes arquitectòniques projectades per Jean Nouvel converteix aquest parc en extremadament car», es llegeix en el manifest. Segons els veïns, d'aquí a un any, quan el parc passi a dependre de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, aquest «podria no estar a l'alçada de les circumstàncies», conclouen

Publicat en el Punt