dissabte, 19 de març del 2011

Dimecres 5 de maig de 2010

Un altre fracàs al “gafat” parc central del Poblenou.





El canvi de jardiners que feien el manteniment del parc central no ha canviat la seva mala estrogança. La marxa de Fomento de Construcciones i contractas ha estat substituïda pels jardiners de l’ajuntament, sense que els treballadors de l’institut municipal de parcs i jardins hagin pogut canviar el “gafe” que l’anomenat “recinte amurallat”.
La última prova d’aquest fenomen paranormal, digne de “Cuarto milenio”, ha estat l’estrepitós fracàs d’aquest diumenge passat, protagonitzat per uns autoanomenats artistes. Que lluny queda, aquella inventiva contestatària que escanyà l’ajuntament! Quin enyor dels temps en que Can Ricart era rebost d’espais creatius! Quina manca de reflexió crítica, arrebossa asèpticament l’esgarrifant buidor de públic de la performance! Quants calers ens costen aquestes xorrades als dinesr públics?
Però aquesta buidor és la tònica general tant del parc com dels edificis que l’envolten. Fa joc amb el no res que queda dels milions invertits en publicitar un paradís fictici al barri. El que venien com un corn de l’abundància és un forat negre que s’enpassa el futur i esborra tot horitzó d’esperança. L’espiral descendent és caiguda en barrina de tota la ingenieria financera en que es fonamenta el 22@. I l'ensopegada contra la dura realitat del terra, ens l'enduem els de sempre.

Dimarts 4 de maig de 2010

Parc del Centre del Poblenou, dos anys després.


Fa dos anys que aquesta secció sindical va fer un anàlisi sobre el concepte i disseny del Parc del Centre del Poblenou, tant a nivell jardiner com a nivell d'usuari: dos anys després trobem que moltes de les nostres conclusions van ser encertadas. Aquest parc (encara inacabat pel que sembla, ja que encara hi han obres a l`interior) presenta tota la simptomatologia que en el seu dia vam preveure que es produïria: moltes plantas estan malaltas amb fongs i invasió de paràsits, així com fisiopaties produïdes per l'inconveniència de les seves condicions vitals: afilaments, empobriment foliar, clorosis i afebliment general, ferides i trencaments......... Només dos anys després trobem arbres i enfiladisses que ja competeixen pel mateix espai envaïnt-se les unes a les altres. Com ja sabreu Parcs acaba d'assolir el manteniment del parc i la brigada de cinc persones que s'ha montat amb prou feines podrà contenir el creixement natural de les plantes.
En temes d'usuari, veiem que, en contrast com un parc com Ciutadella, a on els ciutadans gaudeixen i el fan servir com a espai verd, al Parc Central del Poblenou trobem una escasa utilització pel veïnatge, el qual es queixa de lo difìcil que és que s'atenguin les seves sol.licituds com ara uns jugadors de petanca que demanen ja fa temps la plantació d'un parell d'arbres a les petanques per a poder gaudir ara que ve el bon temps d'aquest espai.
Des de prevenció s’ha reclamat a la direcció que no s’ha fet una inspecció amb els delegats de prevenció a la caseta per revisar el seu estat i la seva ideonitat per donar-li l’ús com a vestuari. En una visita realitzada pels delegats de prevenció s’ha pogut comprovar que hi ha mancances de tot tipus: -Falta l’armari ignífug on es guarda la benzina, -No hi ha cap extintor, -Un vestuari no té ventilació directa poguent habilitar fàcilment una finestra exterior, -Els plats de les dutxes són petites i surt l’aigua pel terra de la zona de les guixetes inundant el terra dels vestuaris. Tot plegat ens donem compte de la mala qüalitat en la factura i el disseny de la caseta que en comparació amb la inversió feta a la execució del Parc, on una cadira surt per la mòdica quantitat de uns 6.000 euros. Amb el preu d'una segur que haguessin pogut fer vestuaris ventilats, sense pudors i amb unes dutxes en condicions.

Dilluns 11 de gener de 2010

Les llavors del desarrelament.

Fora del sistema mètric decimal, hi ha mesures per tots els gustos. Per exemple una arrova catalana, que equival a 26 lliures ( 10’4 kg). Així doncs, podem afirmar que 22 arroves de llavors de zitzània vindrien a ser més de 228 kg de gèrmens d’herba verinosa i conflictiva.
Segons els plans urbanístics del ajuntafems barceloní, el 22@ afecta a 200 hectàries del barri. Si repartíssim tota aquesta zitzània per damunt la superfície afectada, la densitat de plantació resultant és de 1144 grams per cada 10.000 metres quadrats. Estadísticament tocarien 0.1mg per cada m2, si la distribució fos homogènia. En els 55.000m2 de parc central poblenoví hi haurien abocat 5.5kg (grapat amunt, grapat avall).
Com que no tothom te clar si aquesta xifra és gaire o poc, paga la pena fer un seguiment de com evoluciona la “plantació” al llarg dels anys, els beneficis comercials de la collita i les inversions en la preparació del terreny. Intentarem fer quadrar el llibre dels balanços i els resultats:
1)- Avanç de perpetrar els “necessaris” enderrocs ( que inclogueren la tala d’una vintena de plàtans centenaris que empolainaven el c/ Espronceda), habitatges, tallers i fàbriques productives enriquien el nostre patrimoni social i econòmic.

2)- Desprès, durant uns quants anys, un descampat enorme esborrà lentament la memòria del que hi havia hagut. Avis i nens, veïnes i passavolants, veiem créixer el matollar mediterrani típic de les rocalles de runes. Artistes i colectius foragitats dels seus espais creatius aprofitaven el lloc buit per fer performances de denúncia, com ara Rotorrr, Nau 21 o La Macabra.


3)- Invertiran vint-i-molts milions d’Euros en unes obres que escarvaren fins enderrocar els antics soterranis i deixaren tant sols una anònima xemeneia, envoltada d’una tanca d’amnèsia vegetal mal plantada. Per tal de donar prioritat de pas als vehicles privats pel mig del presumpte parc, el dividiren en 4 pedaços amurallats de formigó armat.


4)- El que seria la “zona verda” alternativa que contempla el P.E.R.I. de Diagonal Mar, mesura 2’5 metres d’ample durant 2.500 metres de llargada i te el ineludible inconvenient de que hi circula el tramvia. No és una gespa gaire aconsellable per a estirar-se a fer-hi migdiades.

5)- Actualment, el desarrelament animal, vegetal i mineral del presumpte parc central ja el tenim més que denunciat mitjançant el bloc amic dels jardiners de la C.G.T., a qui des de l’AVV can Ricart felicitem per la seva bona tasca. En l’altre bàndol, els serveis municipals de parcs i jardins son els “Maddofs i els Millets” dels espais públics teòricament verds.
6)- Les naus industrials de can Oliva Artés, declarades BC.I.L. ( be cultural d’interès local) que es troben en un dels 4 trossos en que està dividit el parc, es cauen esmicolades per l’abandonament. Sols la nau dedicada a comissaria de Guardia Urbana ha estat rehabilitada, però les altres dues resten amagades darrera una gegantina lona publicitària que competeix en tamany amb llur mastodòntica hipocresia filibustera.

Repassat el historial agronòmic del 22@, certament han estat “sembraos” a l’hora de malversar fanecades a manta. Caldrà que aprenem la lliçó de que 0.1mg de llavors del mal per m2, en pocs anys poden malaguanyat irreparablement el pa nostre de cada dia, més que qualsevol plaga egípcia, canvi climàtic o invasió transgènica tripartita.

Joan Marca i Tristan, president de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart

dimecres 23 de desembre de 2009

La deterioració del Parc Central del Poblenou

La AAVV de Can Ricart ens ha fet arribar tot un seguit de imatges fotogràfiques realitzades aquesta setmana on ens mostren la deterioració del Parc Central del Poblenou: els quadres elèctrics encara estan oberts, la mortaldat arbòria és escandalosa, la buidor humana en el Parc és sepulcral....

Els parterres inundats i el llac sec!.




Soques desarrelades.
S'han passat dues setmanes arrencant els "tocons" dels arbres morts i encara els hi queden un bon grapat. Començarà l'any sense que acabin la replantació. La mortaldat arbòria es pot qualificar d'escabetxina general.



Desolació humana farcint el parc.
Un dia qualsevol als vols de migdia, no si veu ni un ànima ciutadana gaudir d'un equipament de vint-i-molts milions d'Euros. El cementiri del barri està més animat que aquesta zona verda sepulcral.



Quadres elèctrics oberts a finals de Desembre!
Si recordeu, ja ho denunciàvem al Setembre i encara resta igual. Les portes que no tenen la sort de tenir-hi una branqueta en el forat del candau, s'obren i tanquen segons bufi el vent. Si el parc estigués més concorregut, el perill d'electrocució d'un nen seria una realitat ja fa dies.





dimecres 2 de setembre de 2009

Continua el perill en el parc central de Poblenou



Una llarga setmana d’imprudència esgarrifosa:
Fa més d’una setmana que els quadres elèctrics del transformador del parc central estan a l’abast de qualsevol nen que hi vulgui jugar. Milers de vols assetgen la curiositat, ( infantil o no), de provar allò de.... “si poso la ma aquí, que passa?”.
Segons demostren les fotos, per les ombres queda evident que en el pany de les portes interiors la clau està posada i que les portes externes no tenen candau ni tanca.
El 26 d’Agost ja ho varem denunciar en el blog dels treballadors de parcs i jardins “Males Herbes”. Sembla que els “responsables municipals” a les ordres de “Imma l’amarga” estan encara de vacances o no llegeixen les denúncies que els seus treballadors fan públiques per Internet.
Estem convençuts des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart de que, si hi hagués alguna comissió en joc, anirien més de presa a preocupar-se del assumpte.

divendres, 18 de març del 2011

Diumenge 26 d’abril de 2009

De la propaganda a la veritat

De la propaganda municipal a la realitat veïnal hi ha una diferència tant abismal que insulta qualsevol intel·ligència mitjanament observadora. Per a mostra, el líquid corrupte que inunda l'estanyol del parc central i el cartell publicitari que et ven un llac idíl·lic i una illa de recolliment. Si no ens hagués costat tants milions de €uros dels diners públics el edificar nous nínxols ecològics per a que els mosquits tinguin espai per criar, faria riure el seu nivell d'hipocresia!

AAVV can Ricart ricart



Dimecres 15 d’abril de 2009

Nouvel, ni florece, ni convence


MARINA IMBERNÓN
BARCELONA. El Parc Central del Poblenou, la jungla romántica diseñada por el arquitecto Jean Nouvel, cumplió la pasada semana su primer aniversario, una efeméride más bien marchita; ni acaba de florecer como se prometió, ni ha convencido a unos vecinos que si ya pusieron pegas durante el diseño, ven ahora confirmado su temor. Ciertamente, el parque de Nouvel es muy poco utilizado.
El diseño del recinto ha recibido muchas críticas, una de las más fundamentadas de la CGT, que ha elaborado un informe sobre la estructura vegetal del parque donde deja en evidencia la obra del premio Pritzker. El arquitecto francés hizo una mala, por no decir nefasta, elección y, posterior, colocación de la vegetación, según el sindicato. Y es que la escenografía que Nouvel ha querido recrear en el parque obliga a las plantas y árboles a crecer de manera artifical y se aleja mucho de las reglas, técnicas y métodos permitidos por la jardinería. Un claro ejemplo son las trepadoras plantadas al pie de los árboles, cuyo crecimiento a lo largo del tronco acaba por estrangularlo.
Carísimo mantenimiento
Esto, sumado a tener que podar continuamente y al uso de especies que necesitan ser regadas muy a menudo, crea un «caldo de cultivo» para la aparición de enfermedades y plagas que sólo pueden remediarse con tratamientos fitosanitarios. No es de extrañar, entonces, que ya hayan aparecido en el parque hongos, insectos y algún que otro árbol muerto, según denuncia la CGT. El mantenimiento del jardín supone pues un enorme gasto que ahora es asumido por la constructora pero a partir del año que viene pasará al Ayuntamiento.
Por lo que respecta al mobiliario, el informe concluye que el parque no está hecho para las personas sino «para los catálogos». El mobiliario, a parte de escaso, es incómodo. Es el caso de las sillas, metálicas e individuales, que además de pequeñas, «no aptas para una talla superior a la 42», están muy separadas las unas de las otras. La cosa cambia si en vez de sentarse uno quiere estirarse. Se puede hacer en los llamados «nius», unas confortables y cálidas planchas metálicas donde tenderse a aspirar el aroma de unas flores que, de momento, son inexistentes. Delicioso.
El informe de la CGT es exhaustivo, señalando también la escasez de papeleras, casi imposibles de divisar en todo el parque. Refrescarse o ir al baño también es tarea imposible: apenas se encuentra una fuente en todo el recinto.
No es extraño pues que un parque con un diseño tan exclusivo no acabe de convencer a la gente del barrio. Si se visita cualquier tarde de la semana, a diferencia del resto de parques del Poblenou, normalmente llenos de niños jugando, el de Nouvel está casi vacío. Apenas se pueden contar cuatro o cinco personas jugando al ping-pong y alguna que otra persona paseando al perro. Desolador.
Quizás, tal y como dijo Nouvel en la inauguración, habrá que esperar unos cinco años hasta que el parque acabe de tomar su forma definitiva. Los vecinos, sin embargo, no tienen tanta paciencia. En una nota hecha pública por la asociación de vecinos, ésta denunciaba que cualquier cambio en el parque lo tenga que aprobar Nouvel.
Además de lamentar la falta de un espacio infantil -en vías de solución, según el Consistorio-, alertaban sobre el coste de mantenimiento. El concejal del distrito, Francesc Narváez, acusó a los vecinos de exagerar, asegurando que las ocurrencias de Nouvel gustan a la mayoría. Sea como fuere, el vergel que prometió el arquitecto francés ni florece, ni convence. Zapatero a tus zapatos.

Article publicat en el diari ABC

Diumenge 12 d’abril de 2009

Més crítiques al parc Central del Poblenou un any després d'inaugurar-lo


El parc Central del Poblenou continua sent polèmic un any després de la seva inauguració. Precisament, amb motiu del primer aniversari de la inauguració del parc Central del Poblenou, dissenyat per l'estudi d'arquitectura de Jean Nouvel a Barcelona, les associacions de veïns de Bac de Roda, del Poblenou i el Grup Civit han expressat les seves queixes sobre el parc, entre les quals destaquen la falta d'una zona de jocs infantils, o una àrea per a persones discapacitades. A més, també protesten pel tancament del Pou del Món, i recorden que el manteniment del parc és extremadament car per les peculiaritats que presenta.
La comissió de seguiment del parc Central, que aplega les citades associacions reclama, en un comunicat fet públic ahir, la creació d'una zona de jocs a dins del parc, iniciativa per la qual un grup de mares de la zona ha iniciat una recollida de signatures. Així mateix es demana una altra àrea destinada a exercicis per a la gent gran i per a persones amb discapacitats. A més, els veïns recorden que, un any després d'haver-ho acordat, tampoc no s'ha entregat als veïns del Grup Civit un espai per guardar les pertinences de la festa major.
Aquestes i altres mancances demostren, segons els veïns, que cal reflexionar sobre les funcions del parc. En aquest sentit també lamenten que el fet que tots els canvis que es vulguin introduir hagin de tenir el vistiplau de l'arquitecte Jean Nouvel provoca el que qualifiquen de «crosta econòmica i, sens dubte, d'agilitat».
La comissió reclama així mateix que «per respecte al patrimoni del barri, s'iniciï com més aviat millor, la rehabilitació de l'interior del parc, d'Oliva Artés» i que, per tal de no desfigurar definitivament la traça del carrer històric de Pere IV, demanen que s'obri cada dia la porta del parc que tanca aquest carrer amb Bac de Roda, que, segons diuen, no s'ha obert des del dia de la inauguració.
A més, també volen un calendari de dates senyalades per l'obertura de l'enllumenat especial del parc i que es reobri el Pou del Món. Respecte a aquest punt, recorden que aquest projecte «no té cap sentit, ni pot ser funcional, si no es fa seguint els criteris originaris d'aquesta iniciativa veïnal». Les entitats del barri van signar un manifest en què es reclamava que es replantegés el Pou, segons els criteris inicials, i en el ple del Districte de Sant Martí del 4 de juny passat també es va votar a favor d'aquesta reconsideració: «A hores d'ara, estem esperant encara passes concretes en aquesta direcció i que s'obrin canals de participació», es remarca en el comunicat.
Per altra banda, els veïns asseguren que han denunciat a la síndica de greuges de la ciutat, Pilar Malla, les mancances detectades en l'accessibilitat de les persones amb cadires de rodes.
Finalment, els veïns recullen les queixes efectuades recentment per la secció sindical de parcs i jardins de la CGT, les quals asseguren que el parc no respon als criteris tècnics més bàsics en jardineria i sostenibilitat ambiental. «La necessitat de poda constant i de cura per obligar la massa vegetal a adequar-se a les formes arquitectòniques projectades per Jean Nouvel converteix aquest parc en extremadament car», es llegeix en el manifest. Segons els veïns, d'aquí a un any, quan el parc passi a dependre de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, aquest «podria no estar a l'alçada de les circumstàncies», conclouen

Publicat en el Punt