divendres, 18 de març de 2011

Dimecres 11 de març de 2009


(Parc Central) Els professionals critiquen la barreja d'espècies i l'atapeïment vegetal

Jean Nouvel, experiment fallit al Parc del Poblenou



Jean Nouvel, l'arquitecte de la torre Agbar, es va estrenar com jardiner amb el Parc Central del Poblenou i ara, quan encara no fa un any i mig que es va inaugurar, ja s'estan complint els pitjors auguris que van fer els jardiners professionals. Aquí es fa realitat aquella dita que adverteix que els experiments és millor fer-los a casa i amb gasosa.
Treballadors i càrrecs directius de Parcs i Jardins coincideixen a assenyalar que és un "parc impossible" per culpa del seu disseny. El gestor de l'espai és encara Bagursa, una empresa municipal dependent de l'àrea d'urbanisme, que és la que va plantar el parc i durant dos anys en farà el seguiment.
"És un parc amb molts xops, que és un arbre de ribera, i en canvi no hi ha aigua ni fonts per beure. Alguns arbres ja s'han mort o estan malalts. S'han plantat massa junts i hi ha una barreja caòtica d'espècies arbustives. L'atapeïment fa que s'hagi convertit un viver de malalties i plagues. És un parc sense sentit comú". Aquestes són algunes de les conclusions d'un informe elaborat per un grup de jardiners de Parcs i Jardins. Alts càrrecs de l'Institut, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat, afirmen que és molt costós, en diners i recursos, fer-ne el manteniment. Posen com a exemple les feines que s'han de fer amb plataformes elevadores per poder arribar a les jardineres situades en alçada i als túnels vegetals elevats.
Els professionals critiquen el fet que sigui un espai tancat amb un mobiliari urbà que no convidi a quedar-s'hi. Diuen que la vegetació està "crispada" i no aconsegueix tapar el metall, que és el veritable protagonista del parc.
Fer la poda i l'ordenació del que ha de ser el túnel vegetal del carrer Espronceda, un dels carrers amb trànsit que travessen el parc, asseguren que és una "feina de xinos" perquè és una barreja sense estructura de cinc espècies vegetals trepadores que ja s'estan ofegant entre elles. Denuncien que s'intenti domar els arbres "sota tortura i contra natura", per tal que adoptin formes arquitectòniques. Al peu de molts arbres s'han plantat bignònies perquè Nouvel pretenia que s'entortolliguessin pels troncs tot i que els tècnics ja van advertir que algunes "mai podrien enfilar-se".
La combinació d'arbre amb planta enfiladissa es repeteix per tot l'espai. Al peu de til·lers i pebrers bords s'han plantat lligabosc, que els jardiners saben que es una associació "fatal", perquè el lligabosc és molt invasiu i acabarà estrangulant els arbres.


Podes radicals
Un dels elements més criticats pels professionals són les buguenvíl·lies que s'han plantat al peu de tots els murs que encerclen l'espai. És un arbust que brota molt i té unes espines potents i potencialment perilloses i això obliga a fer una poda i una contenció constants. A més, aquest arbust és el niu perfecte per acumular brutícia. Opinen que hi ha massa espècies d'arbres de creixement ràpid com el pebrer bord i la tipuana. I com que s'han plantat massa junts, aviat serà imprescindible fer podes radicals que els professionals qualifiquen de "repressió salvatge".
L'empresa municipal d'obres Bagursa argumenta que totes les espècies plantades són mediterrànies i que la proximitat dels arbres entre si es per crear "un sostre verd". Pel que fa a les plagues, afirma que només s'estan fent tractaments preventius.
Maria Favà, publicat en el diari Avui (11 de març)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada